Corrents artístiques
Constructivisme
El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d’Octubre del 1917.
No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització.
La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials.
Dadaisme
El Dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art.
El moviment va caracteritzar-se per una postura nihilista(és un estat de la societat o de l'individu en què no es dóna fe a cap valor), irracional i primitivista, i per una posada en qüestió de totes les convencions i una oposició violenta a les ideologies, l'art, i la política tradicionals. El moviment dadà va influir de manera profunda i clara en moviments posteriors i més recents, com ara el neodadaisme o el pop art.
Per entendre bé el dadaisme, cal tenir en compte el context sociopolític en el que va sorgir, així com adoptar una visió crítica que ens permeti qüestionar els dogmes que regien -i encara regeixen- les nostres vides.
Surrealisme
El surrealisme és un moviment artístic i literari que va sorgir a París l’any 1924, amb la publicació del ‘’Manifest Surrealista’’ fet per l’autor André Breton, i acaba l’any 1940. El surrealisme és un canvi radical en la concepció d’art i del treball de l’artista que sorgeix del dadaisme.
Característiques del surrealisme:
-
Es crea animació de tot allò que és inanimat
-
Evocació del caos
-
Va néixer a varios països com un moviment literari però acaba invadint arts com l’escultura, cinema i sobretot la pintura
-
Es presenta com a algo revolucionari, amb una estètica que permet posar de manifest allò desconegut, que pretén fer volar allò establert per la societat
-
Els temes triats pels artistes reflecteixen realitats semblants a les dels somnis, mites, visions, tot allò que sigui meravellós
-
Amb les obres alliberen impulsos reprimits en el subconscient, l’esclavitud de les normes morals, etc.
Les obres neixen d’un automatisme pur (forma en que la ment no exerceix ningún tipus de control creant així les figures abstractes o figuratives. Els quadres sempre reflexen l’inconscient dels autors. A Espanya, destaca Salvador Dalí com el millor pintor surrealista per la seva imaginació i capacitat de realitzar obres impactants.
Orientalisme
Orientalisme: L'orientalisme és un corrent literari i artístic occidental del segle XIX. Marca l'interès d'aquesta època per a les cultures del Magreb, turca i àrab, impregnat alhora per un fort imaginari imperialista. Inspirat per l'Orient Mitjà, l'art orientalista no correspon a cap estil particular i reuneix artistes, obres i personalitats tan oposades des d'Horace Vernet, Ingres, Delacroix, Chassériau, Gérôme, Fromentin, Liotard... fins a Renoir (amb la seva famosa Odalisca de 1884) o fins i tot Matisse i Picasso a començament del segle XX. És doncs un tema que aglutina diferents moviments pictòrics d'aquest període. A diferència dels seus preceptors de segles anteriors, que es van centrar en la funció decorativa dels elements orientals, representant el que havien conegut a través de llibres i la pròpia imaginació, al segle XIX, l'orientalisme es basa en l'autenticitat i la cerca de la veracitat.
Realisme
Realisme: El Realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Anacronisme
Un anacronisme és un error de la cronologia que es produeix quan (acció, objecte, paraula, idea, etc.) no es correspon amb l'època de la resta del context global al qual apareix.
Per exemple, si en una obra ambientada durant l'Antiga República Romana aparegués un personatge emprant un ordinador, l'ordinador seria un anacronisme. Hi ha dos tipus d'anacronismes: paracronismes i procronismes. El paracronisme consisteix a situar fets del passat en una època posterior,[3] per exemple un carruatge de cavalls circulant per una autovia. El procronisme consisteix a col·locar fets d'una època posterior en una anterior, per exemple el Cid Campeador duent un rellotge de polsera digital. Els anacronismes poden ser reals o ficticis i si són ficticis intencionats o no intencionats. Un exemple en seria la pel·lícula El Cid, si digués que es va a menjar als seus enemics amb patates, aquest, seria un anacronisme que intencionadament pot donar un cert estil al film, tot i que en aquella època a Europa no es coneixien les patates. A la pel·lícula Allò que el vent s'endugué, quan Scarlett corre cercant el Doctor Meade, es veu un llum amb una bombeta elèctrica, possiblement no va ser un anacronisme intencionat.
Hiperrealisme
L'Hiperrealisme és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970.
Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.
Les arrels de l'hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents.
Els hiperrealistes eliminen el rastre del mateix artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista. S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques. També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat. Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.
Net art
El net.art, anomenat també internet art o art en xarxa, engloba un conjunt de pràctiques artístiques específiques d'internet que tenen les xarxes tecnològiques i/o socials com a espai de treball i alhora com a focus d'atenció. El terme va començar a ser utilitzat a mitjans dels anys noranta del segle XX per persones que experimentaven amb les possibilitats artístiques de les xarxes digitals.