Visita Museu Granollers
En el museu ens van ensenyar a veure una obra no nomès amb un sol significat, si no amb diferents sentits, no pots comprendre una obre amb tant sols mirar-la. Has de entendre-les, intentar trobar significats que t'arribin, que et fasin sentir una nova experiencia.
.
Per això vam analitzar diferents obres, per despres posar-les en conjunt i trobar els possibles significats... El meu grup i jo,vem analitzar una obra de Jordi Colomer titulada "120 goldfish".Es tractava d'una catifa tallada en trossos repartida en una plataforma rectangular horitzontal de forma vertical. En el grup no nomès veiem això, a part, notavem molt caos i ordre, veiem un exercit, una ciutat... Hi havia moltes formes de veure o representar-la. Una experiencia molt educativa però també molt complexe per a l'ésser humá.
També, ens van fer realitzar, una performance, molt interesant sobre els objectes cuotidians que, realment necessitem al dia a dia. Consistia en deixar les coses que no necessitem a un costat a part, i les que si, sobre una taula mentres s'escoltava una música d'estil barroca. El silenci era crucial en aquell moment.
Despres d'això, vaig sentir una sensació d'abandonament, per a no tenir les meves coses a sobre meu.
També sentia una mica de tristesa, perqué ningú, va deixar el seu mobil, osigui, ningú va deixar a la taula l'objecte que més se sap, que utilitzem. No acceptem el fet de que, som uns dependents de les noves tecnologies.
Finalment diria que va ser una visita molt estranya amb nous conceptes d'art respecte a la col·lecció d'utopies persistents.
Obre de teatre "El pes del plom"
A on van a parar els 14.000 milions de bales que es fabriquen cada any al món?
En el marc de la commemoració dels 80 anys del bombardeig de Granollers, La Virgueria presenta un espectacle sobre la indústria armamentística espanyola i catalana. Un espectacle sobre la sala principal de la guerra i sobre els seus interessos econòmics. Diferents personatges enigmàtics són els encarregats de conduir-nos a través d'un viatge d'imatges, colors i emocions.
Sinopsi: Un home vestit en una banyera fumejant. Un altre home li apunta amb una arma i es pregunta si prement el gallet no deixarà un món més just. Una dona que fa més preguntes de les necessàries. Algú està a punt d'arribar. "Mai arribaràs a saber el que estàs a punt de trencar. Quant pesa el teu dolor? Quant de temps trigaràs a ofegar la culpa?" El pes del plom. Un viatge poètic, a manera de thriller, per la indústria de les armes.
Fitxa tècnica:
-
Autoria i direcció: Aleix Fauró i Isis Martín
-
Intèrprets: Patricia Bargalló, Isak Ferriz, Marina Fita i Jose Pérez Ocaña
-
Espai escènic i vídeo: Ian Gehlhaar
-
Vestuari: Mireia Farré
-
Disseny de llums: Anna Espunya
-
Espai sonor: Cesc X. Mor
-
Assessora de moviment: Mar Medina
-
Disseny gràfic: Oscar Llobet
-
Fotografia: Anna Miralles
-
Comunicació: Neus Molina
-
Producció executiva: Laura Mihon
Opinió personal: Quan em van dir que aniriem a veure una obra de teatre, m'esperava més una obra d'adolescents per passar l'estona però, em va sorprendre. Perquè, tracte un tema del qual poc es parla. Com diu l'obre, moltes cuantitats d'armes i bales es venen al llarg de l'any. I ha on van a parar? A paisos subdesenvolupats per matar gent.
Els personatges estan ven treballats:
La parella de periodistes, de la cual la dona vol trobar la veritat sobre aquest mercat d'armes però el seu marit no vol perque es molt perillós encara que ella es dedica a això perqué es periodista. I per l'altre banda, una parella que vol viure tranquila a pesar de que el marit es un empresari que esta venent armes per matar. La parella bona, i la dolenta. La dolenta no es dona conta del seu error perque nomès volen ser feliços amb els diners d'aquestes compres. I a partir d'aquest punt aquestes parelles s'ajunten en una historia de drama i suspense que t'atrapa de principi a fi.
Els espais on s'explica aquesta historia són:
Espanya, África... Recreats d'una forma molt original, amb caixes de fusta plenes d'armes, una banyera plena de bales, imatges amb llum i fum que li donen un toc especial.
Finalment, m'agradaria dir que no es una obra per a tothom, ja que, es pot fer lenta en moltes ocasions, i es una mica abstracte, però si t'agraden les histories sobre política i dramatiques no et decepcionara per res, es bastant disfrutable i els actors fan una molt bona feina.
Sortida MEAM
El dia 16/10/18 els alumnes del bellera, vem anar al Museu Europeo d'Art Modern de Barcelona, per veure una col·lecció anomenada "Realisme japones contemporani".
Durant la sortida, vem fer dos activitats:
Primer, una visita guiada per tot el museu observant els traçats de les diferents pintures.
I segon, haviem de fer un dibuix lliure i un dibuix de perspectiva com a activitat de l'institut.
Va ser interessant veure la capaçitat dels japonesos per fer hiper realisme però encara i així, hem vaig quedar amb ganes de més.
Potser una activitat mes per completar el dia.
Com a museu és complet, bones obres, diferents cultures a part de la japonesa, arquitectura diferenciada...
Una visita interessant però et quedes amb ganes de coneixer més, veure més...
Sortida MNAC
El dijous 17/10/18 vem anar al Museu Nacional d'Art de Cataluña.
Hem va agradar molt la visita perque vem tractar de forma creativa el feminisme amb les obres del museu.
Va ser un recorregut de tres obres, una de les escultures de cleopatra (Emperadora egipcia) i Lucrecia, dona de l'antiga Roma a la qual van violar i que, després, es va suicidar. La següent, era d'una pintura d'una altre dona molt important a la seva época perque vestia teixits cars i, sabia llegir, era del renaixement. I finalment, però no menys important, una pintura d'una dona gitana mostrant les seves parts intimes.
Durant la visita vem fer recerca d'informació, vem crear un "meme" feminista i vem debatir el dret de la dona a mostrar les seves parts lliurement.
Finalment voldria dir que va ser una sortida molt educativa i molt important per a aquesta societat en la que vivim, que segueix sent, per desgracia, molt masclista. Petits actes com aquest ens poden dir molt per cambiar aquestes injusticies.
Segona visita Museu Granollers:
"No hem va fer Joan Brossa"
El día 2 de maig de 2019, vam anar al Museu de Granollers on vam poder veure l'exposició de teatre sonor del grup català de música experimental Cabosanroque No em va fer Joan Brossa.
Es tracta d'una instal·lació sonora i plàstica formada per objectes diferents que representen els paisatges sobre els escrits del poeta Joan Brossa entre els anys 40 i 50.
Al entrar ens van fer una petita introducció sobre qui va ser brossa i el perquè van escollir fer aquest projecte.
Quan vam entrar ens vam sorprendre al veure tants objectes col·locats, en un principi no tenia sentit, però una vegada vem veureu tots els objectes van anar cobrant sentit.
Tots els sons, objectes i persones, son part de l' obra, per representar els diferents paisatges que Joan Brossa escriu en els seus poemes.
En conclusió, una sortida molt abstracte però interessant.
Festival de cinema: Panoràmic
El festival Panòramic és un festival que es duu a terme a Granollers, aquesta última
edició del 2019 es va fer el 17 i el 20 d'octubre a la Roca Umbert.
Panoràmic és un festival que aposa per vincular cinema, fotografia, i noves tecnologies.
El festival té com a protagonista a la fotografia i s'expressa a través de disciplines
amigues com el cinema, el video, les instal·lacions i altres pràctiques contemporànies.
Panoràmic vol contribuir a visibilitzar la creació de les noves generacions que
treballen entorn de la fotografia i el cinema. El nou talent que emergeix d’escoles
de cinema, escoles de fotografia, escoles audiovisuals i d’altres, però alhora difondre
creacions incòniques en el món de la imatge.
Aquesta tercera edició el Festival Panoràmic es centra en la lluna, en el 50è aniversari de l’arribada de l’home al brillant satèl·lit el 20 de juliol de 1969.
Pel·lícula Yesterday als Cinemes Edison
El passat divendres, els alumnes de 2n de batxillerat vam anar als cinemes Edison de Granollers a veure la pel·lícula Yesterday.
ANÀLISI DE LA PEL·LÍCULA
Director: Danny Boyle
Biografia del director:
Danny Boyle (Anglaterra, 1956) és un director i productor anglés, conegut per dirigir les pel·lícules Trainspotting, 28 Days Later, Sunshine i Slumdog Millionaire (galardonat amb un Oscar per aquesta última).
Va debutar com a director l'any 1994 amb la pel·lícula Shallow Grave. Poc després va fer la pel·lícula Trainspotting, basada en la novel·la d'Irvine Welsh i considerada una de les més influents dels anys noranta al Regne Unit, i gràcies a ella, Boyle va poder començar a treballar a Hollywood.
Altres pel·lícules que va dirigir van ser The Beach (una altra adapatació d'una novel·la) i la pel·lícula de terror 28 Days Later.
Guionista: Richard Curtis
Producció: Richard Curtis, Eric Fellner, Tim Bevan, Danny Boyle, Bernard Bellew i Liza Chasin
Música: Daniel Pemberton
Fotografia: Christopher Ross
Muntatge: Jon Harris
Productora: Working Title Films
Distribuïdor: Universal Studios
Duració: 116 minuts.
Estrena: 28 de juny de 2019
Gènere: Comèdia romàntica i musical
Idioma Original: Anglès
País d'orígen: Anglaterra
Format de la pel·lícula: 2,39:1
Argument: La història es centra en Jack Malik, un noi de Lowstoft que té el somni de ser cantant i compositor i és fan dels Beatles, però no té gaire éxit i ha de treballar en una feina mediocre. La seva mànager i amiga de la infància Ellie Appleton sempre l'anima a no rendir-se i a perseguir sempre els seus somnis.
Un bon dia en Jack té un accident, i per uns segons es produeix una apagada global. Després de l'accident, en Jack s'adona de que tothom ha oblidat qui eren els Beatles. Aprofitant això, en Jack comença a cantar les cançons del grup com si fossin seves, i així mica en mica assoleix l'èxit mundial, amb la mà d'altres personatges com el cantant Ed Sheeran.
Recursos visuals:
-Actors: En el cas d'aquesta pel·lícula, hi havia un elenc molt variat. Hi havia actors professionals, altres eren cantants o persones famoses (com Ed Sheeran) i d'altres mai havien actuat abans (com el protagonista, Himesh Patel)
-Banda sonora: Principalment podem escoltar cançons dels anys 60-80, especialment de la banda The Beatles.
-To del llenguatge: S'utiilitza principalment el llenguatge col·loquial
-Llum: Artificial i natural
-Color: S'utilitzen colors saturats
-Vestuari: Depén molt del context de l'escena. Si el protagonista està en la seva feina en el supermercat, porta un uniforme, però en canvi si ha de fer un concert porta una roba més formal.
